Xerrades en directe sobre el Triangle d’Allaus

//Xerrades en directe sobre el Triangle d’Allaus

Xerrades en directe sobre el Triangle d’Allaus

Des de l’inici del confinament degut a la pandèmia del covid-19, la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) a través del seu compte d’Instagram i amb el lema #sentlamuntanyadesdecasa ha iniciat una sèrie de sessions de muntanya des de casa en directe.

L’equip del Centre de Lauegi del Conselh Generau d’Aran hi participem amb un cicle de 3 xerrades que parlen sobre els tres costats de l’imprescindible Triangle d’Allaus: Terreny, Condicions i Grup.

Terreny

El dilluns 6 d’abril el Jordi va introduir la classificació del terreny d’allaus per mitjà de la cartografia ATES (Avalanche Terrain Exposure Scale). La zonificació del terreny en tres classes – Simple, Exigent, Complex – permet conèixer i identificar l’exposició i severitat del terreny respecte les allaus en la fase de la planificació de la sortida, és a dir, a l’hora de preparar la ruta o itineraris possibles abans de sortir i començar l’activitat. Aquesta és una informació molt valuosa per escollir el terreny més adequat en funció de les condicions de perill d’allaus que anuncia el Butlletí de Perill d’Allaus vigent. L’eina de l’Avaluador – Planificador de Ruta ens ajuda justament a creuar ambdues informacions i obtenir unes recomanacions per la presa de decisió objectiva. La cartografia ATES per la Val d’Aran és disponible per tot el territori aranès, projecte que vam iniciar el 2011 amb un primer sector pilot i que vam finalitzar el 2018.

D’aquesta xerrada remarcar que l’ATES és una eina de planificació i no de navegació. Si elegim el tipus de terreny adequat a les condicions d’allaus estarem evitant l’exposició als perills principals. Ja sobre el terreny, per aconseguir una traça segura, hem de fixar-nos en les característiques del terreny, les condicions de la neu i indicis de perill vessant a vessant. Estem per tant en una altra escala de resolució i per tant de presa de decisions.

Per si us la vàreu perdre o voleu reveure la xerrada del Jordi, aquí trobareu el vídeo!

Condicions

El dimarts 14 d’abril la Montse va explicar Com Interpretar el Butlletí de Perill d’Allaus (BPA). El BPA informa sobre el grau de perill i els problemes d’allaus per a una regió però no per a cap vessant en concret. En aquesta xerrada, vam presentar l’EAWS (European Avalanche Warning Services) com l’organisme que de manera conjunta i consensuada harmonitza per mitjà d’estàndards i recomanacions, les prediccions del perill d’allaus i els butlletins europeus. La piràmide d’informació dóna una estructura uniforme als butlletins. L’escala europea de perill d’allaus defineix els 5 graus de perill en funció de l’estabilitat de la neu, la probabilitat i la mida de les allaus. Els problemes típics d’allaus són la nova manera de descriure i comunicar els perills per allaus: per cada problema hi ha una tàctica de gestió. Finalment, en una petita pràctica, vam llegir conjuntament un BPA de la temporada i vam simular la preparació d’una sortida amb esquís de muntanya al Tuc de Beret, fent un repàs també a l’ATES.

Durant la xerrada van quedar dos preguntes pendents que no vull deixar passar per alt i aprofito per contestar-les aquí perquè tothom pugui saber-ne la resposta.

Quan parlàvem sobre el increment exponencial que representa l’escala de perill d’allaus, en @nar2x3 va demanar: Com podem saber en un dia de grau de perill 3 (marcat), si aquest és “petit”, és a dir, més prop del 2 (moderat) o “gran”, és a dir, més a prop del 4-fort?

El butlletí, de manera més directa o indirecta, ho indica. En el cas del nostre butlletí, en el que representem una roseta de perill per cotes i orientacions, si aquesta es troba tota de color taronja, plausiblement és un escenari de 3 gran; en canvi, si només presenta 2 o 3 sectors pintats de taronja, es tracta d’un 3 més acotat. Sovint també ho expliquem al text de la frase inicial. De manera més indirecta, a la descripció dels problemes: si la seva distribució (orientació i cota), probabilitat i mida és més gran respecte el butlletí del dia anterior però el grau de perill no ha canviat, és que d’alguna manera el 3 “ha crescut” però encara no prou per assolir el grau 4 (fort).

Aquesta pregunta porta a la següent reflexió sobre l’escala de perill: hem de comprendre que cada un dels 5 graus de perill és un estat representatiu de la combinació de les variables distribució, probabilitat i mida dels perills pronosticats per una regió, per tant no és un valor mesurable ni calculable. Aquest és en bona mesura la gràcia i el repte de la predicció d’allaus i que afortunadament encara no hi han màquines ni models matemàtics (sí que alguns intents…) que puguin fer la mateixa feina dels predictors d’allaus.

Més endavant, al tractar els problemes d’allaus, el @pere.salvador113 va demanar: les capes febles persistents (CFP) com més a prop de la superfície es troben, cal pensar que són més reactives? O la reactivitat de les CFP no està directament relacionada amb la seva profunditat?

És una pregunta força tècnica i complexa de contestar! Però en general, pel desencadenament accidental, si la capa feble és més superficial, aquesta és més propensa ser activada per la sobrecàrrega de la persona. En anàlisis de plaques accidentals s’ha vist que la placa necessita d’un gruix mínim d’uns 20 cm i fins prop de 1 m. Més profundes són més difícils d’activar. Però… clar, la variabilitat espacial del mantell de neu fa que sovint hi hagin zones de mantell més prim on la placa és més superficial i per tant més favorable el desencadenament. A la vegada, també tenir present que hi han altres variables en joc, com les característiques de la placa, el tipus de sobrecàrrega, etc. Pel cas de CFP profundes específicament: una cosa és que costa iniciar la fractura perquè són profundes, però si “s’encerta” el punt de desencadenament, la propagació pot ésser molt gran i per tant les conseqüències!

El Centre de Lauegi emet el BPA diàriament a les 8h del matí durant la temporada d’hivern, des de que hi ha prou neu per lliscar i per tant donar lloc a allaus. Abans de sortir tot el grup ha d’haver llegit el BPA, conèixer el grau de perill i els problemes d’allaus vigents. Com a reflexió final, comentar que el BPA pot ésser erroni per algun motiu o no sempre ser representatiu d’un sector determinat. Per tant, un cop sobre el terreny cal mantenir sempre l’actitud d’observar i comunicar els possibles indicis de perill i signes d’alarma per anar verificant la informació del BPA.

Aquí accedireu de manera permanent al vídeo de la xerrada de la Montse!

Grup

Finalment, dimarts 21 d’abril, l’Ivan va presentar els bons hàbits en terreny d’allaus. D’aquesta manera es completa el triangle de les allaus que va començar el Jordi parlant de terreny i va continuar desenvolupant la Montse amb la interpretació del butlletí d’allaus.

La xerrada explica com va sorgir la idea, allà al 2012, arran d’un accident que ens va tocar molt de prop i que s’endugué la vida d’un jove company, el Tonet Cavero. Partint dels “Ten Commandments” del Bruce Tremper, del llibre “Staying Alive in Avalanche Terrain”, vam buscar deu normes a seguir que fossin independents de les condicions del dia, del grup o del tipus de sortida. Ho vam fer a partir de la nostra experiència personal i dels patrons que vam veure que es repetien en els accidents per allau als Pirineus. No és per tant una llista escrita en pedra, però si que es basa en alguna cosa més que opinions. Per la nostra feina, com a tècnics d’allaus i també com part de l’equip de rescat en allaus que opera a l’Aran, ens ha tocat d’analitzar detalladament molts accidents. És fruit d’aquest anàlisi que proposem aquesta llista i no una altra.

Sabem però (ens ho deia el Manel Genswein amb la seva experiència de formador internacional) que els llatins només fem cas a una norma si entenem en què es basa i l’adoptem com a nostra. Si algun d’aquests manaments no us convenç, no l’elimineu encara. Discutiu-lo amb els vostres companys, feu-nos un comentari al nostre mur del Facebook i acabeu fent vostra una versió que si que us quadri.

Però recordeu que de totes les coses important que heu de fer per tenir una llarga vida de muntanyencs, lliure d’ensurts tant com sigui possible, és tenir una bona llista de bons hàbits i seguir-la rigorosament.

Bons hàbits en terreny d’allaus

O 10 coses que no depenen…

Aquí podeu veure el vídeo de la xerrada a l’Instagram de la FEEC

Agraïm a la FEEC la invitació de participar en aquestes sessions de muntanya des de casa per aprofitar aquests dies de confinament per aprendre nous coneixements, ampliar les nostres habilitats i mantenir-nos actius físicament i mentalment.

Equip del Centre de Lauegi del Conselh Generau d’Aran

2020-04-29T08:08:22+00:00 17/04/2020|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies