Sortida d’avaluació de l’estabilitat a Conangles

//Sortida d’avaluació de l’estabilitat a Conangles

Sortida d’avaluació de l’estabilitat a Conangles

Sortim L’Ivan la Montse, la Sara Orgué, el Txema Arteta, el Carles Lluch i l’Edu González a fer feina de camp al sector de Conangles, amb l’objectiu d’investigar les obagues a cotes altes sota el Tuc dels Estanyets, per la banda de Rius.8:45h. Espitau de Vielha. Cel serè amb alguna boira i temperatura negativa. Posem pells i control rigorós de DVA. Sense perdre temps ens endinsem a la vall de Conangles seguint el camí d’estiu.
Al fons de la vall, enfilem el barranc de Conangles. Comencem a trobar la neu ventada, damunt la dura crosta de la pluja de Reis. Els tests de la cisalla de mà donen resultats moderats (cal fer una mica de força per desplaçar el bloc de neu) però deixen una superficie força llisa. Sospitem que hi poden haver cristalls amb cares planes. Ivan treu la lupa: no, són agulles (cristalls de neu recent trencats per l’acció del vent). El gruix d’aquesta neu ventada és molt variable, en llocs favorables fins a 30 cm. En zones exposades al vent, aflora la crosta, molt gelada i relliscosa. Seguim remuntant i comencem a notar el vent, bufa amb velocitat moderada, i fa que la temperatura de sensació (el famós “windchill”) sigui força baixa. Ens posem el paravent, gorro, i guants gruixuts.
Les crestes fumegen (la neu transportada pel vent fort sublima, passa de sòlid a vapor d’aigua) i a les pales de sota el coll sí que observem el transport efectiu de la neu pel vent. En el darrer flanqueig, de pendent molt pret, tallem petits trossos de placa de vent amb els esquís.
11:30h. Coll de Conangles. Ens refugiem al costat d’una gran roca sota el coll, vessant de Rius. Mentre treiem pells, prenem la decisió de baixar fins l’Estany Tort de Rius. El descens el fem per una coma que al final és una petita canaleta. Baixem d’un en un, reagrupant-nos en punts segurs.
A l’estany, amb el sol i protegits del vent, mengem una mica, resumim les observacions i planifiquem la continuació de la sortida. Decidim remuntar en direcció al Tuc des Estanhets. Durant la pujada, escollim un vessant convex amb neu ventada, i aprofitant que som prou gent amb xurrac i eines d’observacions de neu, fem fins a 6 perfils tipus test: només investiguem la neu ventada en superficie en contacte amb la crosta de pluja. A cada perfil, fem parelles de tests de compressió i de la columa estesa. Els resultats indiquen dos nivells febles d’agulles actives dins la neu ventada, hi ha força bon lligam de la neu ventada amb la crosta, i observem facetes arrodonides petites just sota la crosta. Tanmateix, cap d’aquests nivells més tous o incohesius indiquen capacitat de propagació.
14:00h. Som al peu de la gran pala NE del Tuc des Estanhets, indubtablement és terreny complexe. Aquest és un moment important de presa de decisions. Per un costat, totes les observacions que hem fet fins ara ens indiquen tenir precaució amb qualsevol acumulació de neu ventada, però que en cas de trencar-se no tindria prou potencial per causar dany (excepte en terreny trampa). D’altra banda, el vent segueix bufant ara clarament de sud i transportant neu. Tots els membres del grup estem d’acord que podem traçar una ruta força segura, fins prop del coll. Sota el coll, caldrà fer les últimes marrades amb molt precaució, ja que s’hi veuen acumulacions de neu ventada més gruixudes. Tirem endavant el pla. Ens rellevem un parell de vegades al cap davant obrint traça. I amb menys temps del què pensàvem ja som al coll.
Un trencalòs sobrevola just per sobre nostre, com si ens volgués saludar. Amb quatre passes fem el cim del Tuc des Estanhets, vèrtex de les valls de Conangles, Rius i Besiberri. Un peu a l’Aran i l’altre a l’Alta Ribagorça.
15:00h. L’equip està eufòric. Hem superat un dels punts crítics de l’itinerari. Ara ja “només” ens queda l’altre punt compromès: el descens per la canal de l’Obaga de Conangles. Som-hi, que no és d’hora, anem per feina. Al vessant sud la neu està molt encrostada i dura en superfície, el sol no ha transformat gens la neu. Des del coll, per no fer un flanqueig exposat a sobre d’una barra rocosa, prenem una canaleta, curta però dreta. Com que la neu està força dura, girem amb cura o derrapem. El Txema, el primer en baixar, just sortir de la canal, es troba de sobte amb neu ventada, fa un gir a la dreta i “crack”… allau! Desencadenem accidentalment una placa de vent. Afortunadament, la placa s’ha fracturat per sota del Txema i ell ha tingut temps de separar-se a la dreta. La placa s’atura en una zona de poc pendent. Acabem de baixar tots la canaleta, i és clar, no cal pas dir què fem tot seguit: anem a investigar l’allau!

La cicatriu de l’allau ateny fins a 60 cm en el seu punt màxim, i uns 10 cm el punt mínim. El pendent a la zona de sortida s’aproxima als 40º. L’allau ateny una mida que no podria haver enterrat una persona. La placa de vent està formada per agulles, gra fi i neu granulada. El pla de lliscament és la crosta de pluja, molt llisa. Entre la placa i la crosta, hi ha la capa feble. Aquesta està formada per una barreja de cristalls: estrelles quasi senceres, agulles, neu granulada i facetes de 2 mm amb estries molt velles! Què hi fa aquí això? Una posible explicació és el vent, previ a la nevada, hagi transportat aquestes facetes des del vessant obac del coll (lloc típic per aquest cristall), a través de la canaleta, fins aquest indret, formant una capa feble discontínua però activa. I l’altra reflexió: d’acord amb l’itinerari plantejat avui, tots estàvem pendents de dos punts de compromís: el vessant NE del Tuc des Estanhets i la canal de l’Obaga de Conangles. Algú imaginava possibilitat de trobar neu ventada i activa en aquest punt de l’itinerari? Doncs no! Tots anàvem amb el xip al cap que les acumulacions de neu ventada pel vent de S i O, les trobaríem en vessants N i E. Hem anat traçant l’ìtinerari amb molta cura, hem fet moltes observacions, hem comprovat com el vent és el gran arquitecte de la neu, i produeix una enorme variabilitat espacial de neu ventada. Però avui les orientacions solanes eren fora del nostre ventall de preocupacions, i la nostra actitud d’alerta just en aquest punt de l’itinerari havia baixat. L’allau, afortunadament només ha estat un incident, però molt oportú per avisar-nos i picar-nos l’orella.

Continuem en flanqueig lleugerament descendent, deixant distància de seguretat, amb alerta davant de qualsevol símptome d’inestabilitat. Remuntem a peu uns 50 m fins situar-nos a l’entrada de la canal de Conangles. Una perdiu blanca ens dóna la benvinguda. Mentre ens preparem pel descens, visualitzem la part alta de la canal, i parlem la gestió del descens. Tots apunt i atents a l’acció d’uns i altres. Entra l’Ivan i estima uns 20 cm de neu ventada damunt la crosta a la part alta. Continua descendint i aquest gruix es manté. Arriba fins a una primera roca, on s’atura protegit. Baixem els següents. La neu reacciona favorablement, i ens brinda amb uns bons girs, sense pràcticament símptomes d’inestabilitat. Continuem baixant fraccionadament, més avall hi ha una segona roca on protegir-nos. A la sortida de la canal, retrobem les mateixes condicions que ja havíem vist el matí pujant per l’Obaga de Conangles.
16:40h. El sol s’amaga darrera les muntanyes de ponent. Les valls de Conangles i Molières ja són sota l’ombra. Ara sí que només queda el descens per l’Obaga de Conangles, on a mesura que anem baixant deixem de patir per la neu ventada i parem més compte a evitar les plaques de gel. La baixada és molt ràpida, el territori és ben conegut. Avui ha tornat a ser una gran dia per la nivologia, i amb aquest relat ho volem compartir amb tots vosaltres.

La crònica és de la Montse Bacardit i totes les fotos del Carles Lluch

2015-11-18T12:25:58+00:00 18/01/2014|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies