Situació d’inestabilitat

//Situació d’inestabilitat

Si seguiu els nostres butlletins ahir deuríeu de notar que ahir vam fer el canvi a Marcat 3, després de molts dies movent-nos dins del perill Moderat 2. Tot i que la neu acumulada les 48 hores anteriors no era molta, uns 20-25 cm, diversos factors meteorològics es van aliar per donar lloc a una estructura de la neu força inestable en un determinat tipus de vessants, que ahir durant algunes hores va resultar crítica.

Evolució de la meteorologia

La primera quinzena de març va ser extremadament càlida, amb alguns dies de màximes a 2000 m properes als 10º i mínimes a aquesta cota positives o només lleugerament negatives.  Es va perdre prop d’un metre de neu, en un ritme de fusió propi de darrers d’abril. La calor i la insolació van deixar tot el gruix del mantell en fusió, fins als cims a les solanes i a cotes baixes obagues, on a més va humitejar superficialment la neu fins als 2400 m. Aquest episodi càlid i sec acaba el passat dissabte 22 amb l’arribada d’aire més humit, però inicialment encara càlid. Es produeixen les primeres precipitacions en forma de xàfecs al llarg del dia, amb cota sobre els 2000 m, fins que al vespre entra el vent del nord oest, la temperatura cau i les precipitacions es fan continuades. S’acumulen uns 10-15 cm fins diumenge al dematí, però al llarg del dia continua nevant i el nord-oest bufa entre moderat i fort, de manera que el dilluns ens trobem amb 10-15 cm més de neu. La previsió pel dilluns és de cel seré i temperatures en marcat ascens, un interludi entre els diferents fronts que ens afecten aquesta setmana.

Evolució de la neu

Que haurà passat amb la neu? Concentrant-nos en vessants sud i est, la base prèvia a la nevada estava formada per neu humida sense regelar. La neu nova, sobretot diumenge, era molt freda i molt lleugera, de manera que hi havia un gran contrast tèrmic en el contacte entre dues neus (de fet, un elevat gradient tèrmic, pels que conegueu el terme). Aquesta diferencia de temperatures es va mantenir algunes hores, mentre la neu vella s’anava regelant. Com sabreu els que hagueu fet algun curs amb nosaltres, això condueix a la formació de “neu sucre”, uns cristalls angulosos, grossos i amb molt poca cohesió que trobem sota les plaques desencadenades accidentalment en quasi el 50% dels casos en el Pirineu de Catalunya. Tenim doncs formada una bona superfície de lliscament (la crosta) i una bona capa feble (la neu sucre o facetes). La placa la construirà el vent, que tot i no disposar de molta neu transportable (només 20-25 cm), bufa amb velocitats idònies per moure neu i acumular-la als sotavents. Finalment, la pujada de temperatures d’ahir carrega la neu d’estrès, al accelerar la reptació de la neu  nova sobre la crosta immòbil.

Ja només ens falta un ingredient: el desencadenant. Ahir amb la Montse en vam desencadenar dues plaques a la zona de Salana, i un grup en va fer caure dues més al Parros. A l’estació els pisters ens deien que algunes plaques queien abans d’esclatar la dinamita, només amb el pes de la càrrega… A continuació teniu algunes imatges d’una placa de mida entre purga i petita que vam desencadenar des d’un lloc amb poc pendent a uns 5 m de distància de la cicatriu. El tall tenia uns 15 m d’ample i 20-30 de gruix, i es tractava d’un vessant sud-oest a uns 2400 m d’alçada.

Punt des d’on vam desencadenar l’allau. S’observa una esquerda que propaga des dels meus esquís i fins la cicatriu

Detall de les esquerdes que propaguen. Vam sentir un clar wumpf en el moment del desencadenament, van aparèixer aquestes fissures i uns 5 m més avall es va obrir la cicatriu.

Trajecte de l’allau. A la part baixa s’observa com desencadena una segona placa, el que s’anomena un desencadenament per simpatia.

Perfil superficial fet al punt de desencadenament. La línia vermella indica el pla de lliscament de l’allau. A la capa feble hi predominen les facetes (neu sucre) i s’observa també graupel (neu granulada “porexpan”), corresponent als xàfecs de l’inici de la nevada. Observeu que els tests cauen en aïllar-los (CT) o al primer cop (ECTP).

 

I ara què?

Després del pic d’inestabilitat d’ahir la situació continua evolucionant i complicant-se. A cotes baixes i mitges de les solanes pensem que les facetes poden haver guanyat força cohesió, però s’estan formant noves plaques cada cop més gruixudes i extenses, que poden desencadenar-se per sobre de la crosta o per nivells no persistents (formats durant la nevada). A cotes altes i a les obagues fins a mitges, els propers dies  podem trobar-nos amb quantitats importants de neu nova, i amb la possibilitat que entre aquesta i la crosta hi hagi nivells molt febles de neu granulada i neu sucre. Ara la Montse i el Jordi surten a seguir la situació, us n’anirem contant en propers butlletins.

2015-11-18T12:28:12+00:00 25/03/2014|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies