L’hivern que no hem vist

//L’hivern que no hem vist

Segons l’agenda astronòmica de l’hivern 2019-20, avui 19 de març és el darrer d’hivern i demà 20 de març, amb l’equinocci, arribarà la primavera. De les 11 temporades (ja!) que porto fent predicció d’allaus al Centre de Lauegi del Conselh Generau d’Aran, és sense dubte, la pitjor temporada de totes.

I què vull dir amb pitjor? No només pel què fa a la poca neu acumulada en forma de nevades (fins avui 440 cm, la mitjana de les 16 temporades anteriors és de 594 cm ), però també i sobretot, pel patró meteorològic que hem tingut. Exceptuant el nevat i hivernal novembre, aquesta temporada d’hivern 2019-20 ha estat dominada pel temps anticiclònic, suau, estable i assolellat, alternat amb períodes de temps més zonal i humit, provinent de l’Atlàntic. Però els fronts que han anat arribant no han donat lloc a nevades abundants i fredes, aquelles que tant ens agraden, i que tant enyorem… Així és com ho hem anat analitzant en els darrers posts de desembre tardorenc i gener primaveral.

Amb la incertesa de fins quan durarà el confinament per prevenir el contagi i la propagació del covid-19, i amb la sensació que potser no reprendrem la predicció d’allaus aturada des del diumenge 15 de març, revisem el que ha estat aquesta segona part de l’hivern, dels mesos de febrer fins a mitjans de març.

Aquest és un anàlisi relativament fàcil, tan sols donant una ullada a les gràfiques de l’estació meteorològica automàtica de Comalada, a 2070 m:

  • Temperatura: exceptuant la primera setmana de març, valors positius la major part del febrer i segona setmana de març.
  • Humitat relativa: ambient sec el febrer (anticicló) i més humit el març (zonal, fronts atlàntics)
  • Gruix de neu: pèrdua progressiva de gruix al llarg del febrer, seguit de les nevades més importants de principis de març, per tornar a la disminució progressiva
  • Pluja: sense precipitació registrada tot el mes de febrer, recull els equivalents amb aigua de les nevades de primers de març i tot seguit algunes pluges que han acumulat ben poca neu.

Gràfica: evolució de la temperatura, humitat relativa, gruix de neu i pluja a l’EMA de Comalada

Si observem l’evolució del gruix de neu de la present temporada, comparada amb la mitjana històrica i els percentils 0,9 i 0,1, és notable la davallada que fa des de primers de febrer, allunyant-se de la mitjana i apropant-se al percentil 0,1 (vol dir que de tot l’històric, només hi ha un 10% de temporades amb menys gruix de neu). Amb les nevades de primers de març hi ha una certa recuperació, però efímera malauradament.

Gràfica: eolució del gruix de neu a l’EMA de Comalada durant la temporada 2019-20 (línia contínua) respecte la mitjana (línia discontínua) i els percentils 0,9 i 0,1 (línies puntejades superior i inferior).

Aquesta evolució nivo-meteorològica, com es tradueix en les condicions del mantell de neu i el perill d’allaus? Al cor de l’hivern, si el temps es manté assolellat i no es produeixen nevades, els vessants solans i obacs es comporten de manera molt diferent.

Als vessants assolellats, la radiació solar humiteja la neu al llarg del dia, i el refredament nocturn afavoreix el regel. Si aquest cicle diari es produeix durant molts dies de manera consecutiva el resultat és un mantell isoterm i primaveral, completament transformat, en el que els únics problemes d’allaus a tenir en compte estan relacionats amb la neu humida o els lliscaments basals. Això quan encara hi queda neu: tants dies bon temps va fer que els vessants solans quedessin ben  desproveïts de neu, al menys fins a cotes mitges.

Foto: descens canal S al Montardo. Vam provocar una petita allau de sortida puntual.

Als vessants obacs, tot i les temperatures positives, el mantell de neu s’ha mantingut fred, sec, i estable, sense capes febles persistents actives. La darrera que va donar guerra va ser la que va quedar enterrada amb el temporal Glòria. Però al cap de pocs dies va guanyar cohesió amb les capes adjacents. Tan sols en indrets obacs, alts i de mantell prim, s’han preservat capes de neu sucre prop de la base. Aquestes s’han mostrat reactives als tests d’estabilitat, però cal considerar que el fet d’aïllar el mantell de neu en una columna, elimina l’efecte pont, resistència lateral, de les capes més dures del mantell de neu situades a sobre les capes febles.

Perfil realitzat al Coll del Pois de Gerber l’1 de març de 2020. Foto: test de compressió del mateix perfil amb resultat de col.lapse sobtat al cop 12.

Hivern efímer durant la primera setmana de Març

Des del 2 de març, una sèrie de fronts atlàntics més freds van portar nevades més rellevants. En un hivern normal, les haguéssim anotat al registre com unes nevades més, però amb la temporada actual, i amb el temporal Glòria ja oblidat, han estat les úniques amb sensació d’hivern de veritat. Una primera nevada els dies 2 i 3 va acumular 30-40 cm en 36h, seguida d’un temporal de vent de l’oest molt fort. Va ser justament amb l’entrada d’aquest vent quan es va donar lloc l’únic accident per allau ocorregut a la cara nord de la muntanya de Vaqueira, en el que hem de lamentar la pèrdua de la vida d’una persona aquesta temporada a la Val d’Aran. Al perill d’allaus 3-Marcat per neu recent i neu ventada sumat a la visibilitat molt reduïda van determinar tant l’accident com el complicat rescat.

La setmana va continuar com una muntanya russa, amb el pas d’un front càlid que fa causar la pujada brusca de la temperatura i pluja fins a cota alta, i tot seguit la segona nevada, els dies 6 i 7, amb 40-50 cm més altre cop amb temperatures ben hivernals i com no, el vent bufant fort i treballant de manera efectiva. Novament amb perill 3-Marcat i problemes de neu recent i neu ventada al butlletí, aquesta segona nevada va coincidir en cap de setmana i per tant un augment d’activitats de fora-pista i muntanya no controlada per l’estació. Vam registrar diversos incidents i accidents per allau, però afortunadament cap d’ells va tenir conseqüències greus.

Fotos: plaques artificial i accidental a la cara nord de Vaqueira (esq.) i placa accidental al Tuc de Beret (dta.)

El dilluns 9 un darrer front va deixar encara alguns cm més de neu però amb cota de neu en ascens fins cota alta. L’endemà, amb el primer dia de bon temps, encara vam registrar algunes plaques accidentals sense conseqüències més enllà d’algun arrossegat.

Aquesta primavera, des del confinament

Els temps primaveral, càlid i humit, han determinat la resta de dies fins avui. A partir de les darreres observacions que tenim de la setmana passada, constatem que el mantell de neu, també en obagues, està evolucionant a condicions primaverals. Això vol dir que la humitat està penetrant a les capes internes i transformant la neu a formes de fusió.

Tot i així, el diumenge 15 de març quan aquí el confinament ja s’havia aplicat, dues persones van perdre la vida al Pirineu francès per accident per allau. Els serveis de rescat ens han reportat que ha estat degut a una placa accidental desencadenada en un vessant nord prop dels 3000 m. Això indica la possibilitat de persistència de capes febles en indrets obacs i alts on el mantell de neu encara no ha transformat completament.

Demà arriba l’equinocci de primavera i per tant comença una nova estació. Els dies s’allarguen, la insolació és cada cop més forta i afecta durant més hores a un ventall més ampli d’orientacions. És ja molt improbable que el marcat dèficit de neu arrossegat tot l’hivern pugui recuperar-se i la innivació de les nostres muntanyes serà aquesta temporada més curta de l’habitual.

Tot i que a nivell de realitzar activitats a la muntanya aquest cop ens importa ben poc, sí que pot tenir i tindrà de ben segur conseqüències negatives pel que fa a començar l’estiu amb sequera. I és que tot apunta que les estacions cada cop es comporten de manera més canviant i extrema.

Cuidem-nos i fem tot el possible per evitar el contagi pel coronavirus i no perjudicar al sistema de salut que està fent tots els possibles per frenar-ne la propagació i tractar a totes les persones contagiades.

 

Montse Bacardit i equip del Centre de Lauegi

2020-03-19T14:57:29+00:00 19/03/2020|