PROBLEMA DE CAPES FEBLES PERSISTENTS (JA HI TORNEM A SER…)

//PROBLEMA DE CAPES FEBLES PERSISTENTS (JA HI TORNEM A SER…)

Sembla que el mantell de neu del vessant nord del Pirineu s’hagi proposat aquestes temporades demostrar-nos que les inestabilitats degudes a capes febles persistents formades per cristalls grans i angulosos no són cosa de climes més septentrionals i freds, si no que són ben característiques del nostre nivo-clima.

Després de la temporada passada, caracteritzada per un problema espectacular de gobelets enterrats (podeu veure aquesta entrada anterior al blog), aquest hivern comença amb el problema de capes febles persistents ancorat als nostres butlletins. Hem tingut un desembre interessant, que mereix fer-li una revisió per aprendre’n i saber què hem d’esperar trobar a la muntanya.

Evolució nivometeorològica

Ens atansàvem al final de novembre amb un mantell escàs (uns 30-40 cm), cobert d’una fina crosta de pluja i un nivellet de neu pols molt redistribuït pel vent del nord-oest.

Una nevada de 40-60 cm a cavall entre novembre i desembre ens va portar la primera situació d’inestabilitat. Vam registrar inicialment diverses allaus naturals amb talls molt llargs, de diversos centenars de metres, en general als sotavents del NW, i ens va generar una situació d’inestabilitat accidental extrema el primer cap de setmana de desembre: diversos ferits als forapistes de l’estació, amb evacuats pels serveis de rescat, i nombrosíssims incidents sense conseqüències en una primera situació d’allaus que no podem qualificar de persistent, doncs era molt recent, però que si que es va produir per una de les dos capes que després han donat lloc al problema.

La neu pols que teníem sobre la crosteta de pluja havia estat transformada a cristalls grans angulosos (facetes), i aquests, situats a més sobre una crosta llisa, actuaven com a capa feble en els desencadenaments.

Al cap d’uns dies els butlletins comencen a parlar d’extremar la precaució o evitar els vessants obacs i protegits del vent del nord: necessitem obagues per la formació de les facetes i cal també que el vent no les hagués escombrat abans de quedar enterrades.

Aquesta situació persisteix quasi dues setmanes. Poc a poc als llocs que eren favorables a aquestes plaques hi comença a haver molta neu, i les temperatures suaus compacten les plaques i fan ja difícil el desencadenament. Però al mateix temps aquestes nevades amb temperatures oscil·lants dels darrers dies han començat a posar neu als vessants obacs exposats al vent del nord i nord-oest, on el mantell fins ara estava format només per uns 30 cm de neu molt facetada i una feble crosta. I d’aquesta manera, a mesura que el problema de persistents a llocs arrecerats del vent s’adormia, en despertava un de nou als llocs obacs de mantell prim, que ha donat lloc a diverses allaus els darrers dies.

En aquests dos perfils, fets en un lloc amb mantell de gruix variable, es poden veure els dos problemes: L’un mostra una base molt feble, allà on hi havia poc gruix, mentre que en l’altre el nivell feble que destaca és el de sobre de la crosta.

I aquí és on ens trobem ara:

  • Placa accidental Salana. El divendres passat, dia 15, un grup de dos esquiadors de muntanya van desencadenar una placa a la cara nord de la Salana, un lloc típic de mantell prim per erosió del vent del nord. A la foto podeu veure, en blau i verd, les traces dels esquiadors, i en vermell la cicatriu de l’allau. Fixeu-vos com deixa els nerets al descobert.
  • Placa accidental Baciver: el dimarts vam ser testimonis d’un incident espectacular que va demostrar, un cop més, que el nivell de riding pot ajudar a escapar d’un problema, però que si juguem massa amb foc podem acabar cremats.

Esperem poder compartir aviat un vídeo d’aquest desencadenament, de moment podeu veure el perfil estratigràfic, en el que s’observa la debilitat que va causar l’allau: són les facetes i gobelets de la base del mantell, sobrecarregades per un salt d’un snowboarder que va poder escapar de l’allau per velocitat.

Potser el més sorprenent d’aquesta allau i de la situació en que ens trobem és la distribució del problema: en aquest cas l’allau és en una oest, i hem observat en altres llocs fora del que habitualment considerem obagues la presència d’aquest problema. Avui és el solstici d’hivern i les ombres són molt més llargues ara que al febrer, el que fa que els vessants que hem de considerar freds s’estenguin a orientacions poc habituals, incloent de vegades fins i tot SE i SW que tenen una muntanya al davant que els fa ombra.

Estem en perill Moderat, però és un Moderat que fa por… Terreny de mantell prim, dret i favorable al desencadenament pot ser perillós encara durant uns dies o setmanes fins que no hi hagi un canvi significatiu en l’estructura del mantell en aquests indrets que desactivi les capes febles persistents.

Què passeu un fantàstic hivern, el màxim de temps sobre la neu i mai, mai, a sota!

2017-12-22T14:02:20+00:00 21/12/2017|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies