Lecciones aprendidas del doble accidente por alud en el Tuc de Beret

//Lecciones aprendidas del doble accidente por alud en el Tuc de Beret

El 8 de març a les 16:45  arribava una trucada al Parc dels Pompièrs de Vielha alertant d’un accident per allau al Tuc de Beret.  Tot i que les condicions meteorològiques no eren les òptimes es van poder evacuar dos esquiadors de muntanya que sortosament no havien patit danys.
Cal dir que els dos excursionistes tenien experiència, portaven el material de seguretat d’allaus i eren bons coneixedors de la zona.

Quines condicions nivo-meteorològiques hi havia?

Tot i l’hivern extremadament tranquil i amb domini de l’estabilitat, hi han hagut petites pulsacions hivernals que han generat períodes d’elevat perill d’allaus tant durant el mes de desembre com el mes de març, on hem hagut de lamentar una víctima mortal . Això ens ha portat a parlar de l’hivern que no hem vist.

El març comença amb inestabilitat meteorològica, amb un primer front els dies 2 i 3 que deixa entre 25 i 40 cm de neu nova i un segon front fred els dies 6 i 7 de març acumulant-se prop de 40 cm de neu nova amb vent fort del NW i que forma acumulacions importants als sotavents d’orientacions NE, E i S. El 8 de març és el primer dia de cel blau, amb forta pujada de la temperatura diürna. El perill d’allaus del butlletí anuncia grau 3-MARCAT per sobre dels 2000 m a totes les orientacions amb problemes de neu ventada a cotes altes i de neu humida per sota dels 2300 m i especialment als vessants assolellats.

Lloc on es va fer el perfil 4 dies després de l’accident al costat de la cicatriu de la segona placa accidental. Tot i que les condicions del mantell ja eren força diferents, s’observa encara l’estructura inestable de la neu recent/ventada  sobre un nivell de baixa cohesió damunt la crosta de regel.

Com van anar els fets?

Un grup de dos esquiadors de muntanya tornen del Tuc de Marimanha cap a la zona del Tuc de Beret que ja havien esquiat al matí.

Durant l’ascens cap a la cresta situada al sud del Tuc de Beret l’esquiador que obre traça sent un whumpf i uns metres més amunt desencadena una placa (mida 1, petita) que arrossega al seu company que s’havia distanciat uns metres, esperant més avall com a mesura de precaució. La persona arrossegada per l’allau té temps d’activar la motxilla airbag (sistema ABS) que portava ja preparada. El primer muntanyenc queda a la part superior de la cicatriu. El segon durant  la caiguda perd els dos esquís i un pal, i després de prop d’una hora de cercar-los, tant sols aconsegueixen recuperar un esquí.

Primera placa accidental (autor AMC)

Per sortir d’aquell indret, decideixen dirigir-se cap al cim del Tuc de Beret i pujar per on ja havien esquiat unes hores abans, ja que per l’hora veuen que no tenen temps de dirigir-se cap al Portilhon de Marimanha on l’exposició hauria estat menor. En l’ascens pel vessant est del Tuc de Beret, fan dues traces diferents ja que un es desplaça amb esquís i l’altre a peu, fins a un punt on es retroben. La persona que puja amb esquís se’ls treu i continua a peu seguint una traça existent d’uns snowboarders que havien baixat anteriorment.

Cartografia de les dues allaus amb la posició dels dos excursionistes (1 i 2) abans (verd) i després (vermell) dels desencadenaments. Les línees discontinues (amb esquís de pujada) i puntejades (a peu) verdes són les traces prèvies a cada un dels desencadenaments.

Continuen pujant els dos a peu a una distància d’uns 50 m de separació. L’excursionista que va al darrera, desencadena una segona allau de placa (mida 2, mitjana) més gran que la primera. La cicatriu es trenca uns 30 m més amunt i ell es queda en un lateral.  Cap dels dos excursionistes es veuen arrossegats per aquesta segona allau. Veient l’hora que era i davant la dificultat de continuar amb seguretat, l’excursionista que va al darrera remunta per sota la cicatriu fins al Tuc de Beret per trobar cobertura i trucar als Pompièrs d’Aran per a poder ser evacuats del lloc. L’evacuació es fa sense problemes amb l’helicòpter, ja amb poc relleu degut a l’arribada d’un nou front pel nord-oest i l’hora avançada de tarda.

Reflexions sobre l’accident….què en podem aprendre?

A priori sembla incomprensible que dues persones experimentades i coneixedores del territori tinguin dos accidents per allau en una mateixa sortida. Què va fallar?

Com en la majoria d’ocasions en accidents per allaus les causes solen estar relacionades amb el factor humà i la presa de decisions.

En molts accidents per allaus, les persones implicades relaten que tot i haver observat indicis clars de perill, van decidir continuar amb l’itinerari. Ian McCammon va identificar les 6 trampes heurístiques o dreceres mentals que intervenen en la nostra presa de decisions conegudes com a FACETS (acrònim de les inicials de cada una d’elles), i aconsella aprendre a identificar-les i a actuar en conseqüència.

Més enllà de les “trampes” que varen influir en els excursionistes en aquesta sortida també podem identificar un fals feedback positiu que varen anar acumulant al llarg del dia.

Podem repassar quins factors van condicionar aquest esquema mental:

–  El vessant est del Tuc de Beret ja el van esquiar unes hores abans ells i un altre grup.

– No van percebre cap símptoma d’inestabilitat fins a pocs moment s abans de la primera placa accidental.

– El dia assolellat afavoria la sensació de seguretat.

– La familiaritat amb el terreny també afavoria aquesta sensació de seguretat.

Què és el que no varen saber interpretar?

Aquests inputs positius els varen, possiblement, fer baixar la guàrdia i no fer un bon anàlisi de tots els factors en joc.

Tant al Tuc de Beret com al vessant nord del Tuc de Marimanha, per on també van circular aquell matí, es movien en terreny Complex . El BPA indicava que en aquestes orientacions les plaques recent formades es mantindrien inestables durant tot el dia. A més, al llarg del matí la pujada de la temperatura va propiciar un augment de la cohesió de les plaques, augmentant el contrast amb les possibles capes febles enterrades i en conseqüència esdevenint més fràgils durant les hores centrals del dia. El whumpf previ a la primera placa accidental era la prova de que les coses havien canviat.
En aquest moment es suma un segon factor relacionat amb la planificació de la sortida i l’horari. Coneixedors del terreny sabien perfectament que l’itinerari segur per tornar cap al Pla de Beret era pel Portilhon de Marimanha però a l’hora que es trobaven, en part degut al temps  perdut en la recerca del material de la primera allau, va fer que consideressin inviable aquesta opció i remuntessin el Tuc de Beret pel vessant est.

Cartografia ATES de la zona del Tuc de Beret. En vermell:terreny Complex, en blau terreny Exigent i en verd terreny Simple. Les fletxes vermelles corresponen a les trajectòries de les dues allaus accidentals.

 Finalment, agraïm als excursionistes implicats en l’accident el fet de compartir la seva experiència i poder aprendre tots plegats cada dia una mica més.

Equip del Centre de Lauegi d’Aran

2020-04-03T12:32:56+00:00 03/04/2020|