La crosta saharaui

//La crosta saharaui

En ple ambient primaveral, però amb la perspectiva del retorn de l’hivern just a les portes de la primavera astronòmica, expliquem en aquesta entrada al Blog la formació i la rellevància pel què fa a l’estabilitat de la neu de la crosta saharaui, que tant hem mencionat en els butlletins i perfils de neu.

Perquè l’anomenem crosta saharaui?

Hem de rebobinar un mes enrere: el dilluns 17 de febrer es desperta un dia radiant, amb 15 cm de neu recent, i un nou ingredient: el vent de sud, que bufa moderat, i redistribueix la neu nova molt eficaçment formant noves acumulacions i dunes. A partir de la tarda i sobretot durant la nit, aquest vent arriba carregat de pols transportada des del desert del Sahara. Aquesta pols es diposita a la superfície de la neu formant una capa de color marró. Aquesta intrusió de pols afecta a tot al Pirineu i també arriba fins als Alps!

Vent de sud i entrada de la pols, 17/02/2014

Sortida del model de predicció de les intrusions de pols pel dilluns 17 de febrer a les 18:00UTC

El dimarts 18 de febrer, la superfície de la neu ja no és típicament blanca immaculada, si no que és marronosa i a les zones ventades forma bandes (dunes) de color marró. Durant la setmana el temps es manté força estable amb temperatures cada dia més altes. Dijous 20 les temperatures toquen sostre, la fusió transforma la neu a totes les orientacions fins a cotes ben altes. Divendres 21 hi ha un canvi de temps, creua un front fred molt ràpid que fa caure les temperatures, regela la superfície de la neu i deixa 5 cm de neu nova. És aquí quan es forma i s’enterra la crosta saharaui.

Superfície bruta de pols a Conangles, 19/02/2014

Activitat d’allaus de la crosta saharaui

Del 22 fins el 27 de febrer, la meteo és estable, sense precipitacions, alguns núvols, temperatures fresques, sobretot nocturnes, i el vent força calmat. En solanes, la neu recent marxa ràpidament deixant la crosta saharaui de nou a la superfície, mentre que en obagues la neu recent damunt la crosta evoluciona a pols reciclada (perd cohesió i es formen cristalls amb cares planes). Això també passa amb la neu just sota la crosta, formant una capa d’uns 10 cm de facetes incohesives.

El 28 de febrer, es produeix la primera de les dues nevades importants: 50 cm en 24h, amb vent del nord-oest bufant moderat i fort, i caiguda de les temperatures. L’1 de març, encara amb els darrers flocs de neu, emetem el butlletí de perill d’allaus amb el grau de 4-FORT. Aquest dia es produeixen nombrosos desencadenaments accidentals que afortunadament no donen lloc a conseqüències més greus que alguns esquís o bastons perduts. Aprofitant una curta finestra de visibilitat i sense vent, nosaltres fem una campanya de desencadenament artificial a la carretera del Port de la Bonaigua tancada durant la nevada, per mitigar el perill d’allaus i accelerar la reobertura. La majoria dels tirs resulten molt positius: provoquem allaus destructives que arriben i travessen la carretera en diferents punts. La singularitat dels tirs és que les allaus provocades atenyen propagacions molt amples, implicant tota la neu de la nevada fins la crosta saharaui. El 2 de març, és el primer dia de sol. Emetem el butlletí de perill d’allaus amb un grau 3-MARCAT però indicant que les acumulacions de neu ventada encara es troben molt delicades. Es produeixen nous desencadenaments accidentals. Les operacions de control a l’estació d’esquí també reporten resultats positius. Al migdia es desencadena de forma natural una placa de mida 3 (que podria enterrar un cotxe) al vessant sud del Tuc de Llança, amb una cicatriu que ateny els 800 m d’amplada. La “crosta saharaui “ aflora en el pla de lliscament de la placa.

Placa accidental D1 , 01/03/2014

Desencadenament artificial a Cap del Port , 01/01/2014

Placa natural al circ sud de la Llança, 02/03/2014

La treva de bon temps és curta, doncs el dilluns 3 de març torna a entrar aire atlàntic molt humit. Fins dimecres 5 de març a la tarda s’acumulen 100 cm de neu nova, amb vent del nord-oest i nord bufant fort i molt fort. El matí de dimecres ens reporten nombrosos desencadenaments accidentals, amb algunes persones arrossegades, però implicant únicament la neu de la darrera nevada. Al final de la nevada, la cota de neu puja fins els 1800 m, i la isozero fins els 2200 m. Això dóna lloc a un cicle d’allaus de neu recent humida a totes les orientacions fins cotes mitges: aquestes són allaus de placa, que impliquen tota la neu per damunt la crosta saharaui. Durant la nit s’asserena i les temperatures cauen. El 6 de març és el primer dia anticiclònic i radiant, amb recuperació de les temperatures. Fem una nova campanya de tir artificial al Port de la Bonaigua: els resultats tornen a ser positius, i les allaus provocades tornen a implicar tota la neu fins la crosta sahariana. A l’estació d’esquí també obtenen resultats positius, provocant plaques de les mateixes característiques. Durant el matí, coincidint amb la pujada de la temperatura i l’efecte de la insolació, cauen espontàniament nombroses plaques, de nou amb les mateixes característiques: propagacions importants, dimensions destructives i implicant tota la neu de les darreres dues tempestes, deixant la crosta sahariana a la vista. A partir de divendres 7, es minimitza l’activitat d’allaus naturals amb aquestes característiques.

Placa natural al vessant est del Malh de Fishabarrat, Val deth Nere (Foto: Txordi Ricart)

Placa natural al vessant nord del Pic de la Tallada (Foto: Javi Barro)

Allau de fusió a la canal sud del Tuc del Port de Vielha (Foto: Bata)

Placas naturals al vessant obac de Varradòs (Foto: Sergi Gasa)

Placas naturales en vessants sud prop de Montgarri

Plaques naturals al vessant de la Pasada deth Nebot, sota el Tuc de Sarrahèra

Desencadenament artificial a Cap del Port.

Desencadenamento artificial a l’estació d’esquí.

Perquè la crosta saharaui és una capa especialment problemàtica?

En els perfils de la Magic Mt. (25/02/2014), Tuc de la Lhança (03/03/2014) i Passada deth Nebot (07/03/2014), i Tuc de Saboredo (12/03/2014) (veure Galeria de Perfils) hem explicat amb detall l’estructura del mantell, amb la crosta saharaui com a màxima protagonista.

Les capes de neu adjacents a la crosta bruta de pols, sotmeses a un fort gradient de temperatura (la crosta actua com un nivell impermeable que no deixa circular el vapor d’aigua) s’han facetat: els cristalls de neu s’han convertit en grans amb cares planes de baixa cohesió.

Però perquè l’activitat d’allaus ha estat més important en vessants solans respecte obacs? Cal analitzar amb detall el moment en que s’enterra definitivament la crosta sahariana, amb la nevada el 28/02. En vessants solans, l’acumulació de neu nova s’ha produït amb un contrast de temperatura més fort: la superfície prèvia de la neu, bruta de pols, es trobava relativament més càlida respecte la neu nova, molt més freda. Això és el que anomenem efecte de “fred sobre calent”, i que dóna lloc a la formació d’un nivell feble molt incohesiu de facetes grosses i anguloses durant la nevada. Justament, la presència de pols a la superfície, ha potenciat la concentració de calor i per tant el contrast de temperatura. En obagues aquest efecte va ser menys important: doncs la crosta de fet ja es trobava enterrada per 5-10 cm i la superfície prèvia a la nevada era freda i incohesiva. En solanes aquestes facetes van persistir actives causant l’activitat d’allaus tant rellevant després de les nevades, mentre que en obagues aquestes facetes amb la crosta i la neu nova van lligar-se i consolidar-se amb relativa rapidesa. Finalment, les amples propagacions i les dimensions destructives de les allaus s’han aconseguit justament pel fet que el pla de lliscament és una crosta contínua en el mantell, que facilita la propagació de l’energia en el moment del desencadenament.

Afortunadament, durant la primera setmana de l’anticicló (del 10 al 16/03) l’activitat d’allaus per la crosta saharaui va quedar-se adormida. Tanmateix, mantenim la vigilància, doncs durant aquesta segona setmana d’anticicló estem tornant a observar una reactivació de l’activitat d’allaus, especialment en vessants solans: l’aigua de fusió percola en el mantell i s’acumula fins la crosta saharaui, on les facetas s’han convertit en cristalls de fusió molt febles i el conjunt torna a funcionar com una capa de lliscament molt efectiva. Aquest procés també està causant problemes als Alps: tenim constància d’un accident mortal per allau de placa humida en un vessant est a la regió d’Alberg, Tirol, Àustria. D’altra banda, en vessants obacs les successives nits fredes i serenes han degradat la crosta, però es conserven un conjunt de nivells facetats, de certa cohesió, però que en una situació de primavera més avançada, amb pluja, podrien tornar a donar nous problemes.

Plaques naturals en un vessant assolellat prop de la Llança.

Placa natural prop de la bretxa de Tumeneja

Placa Tirol

Placa accidental a Griesskopf, Arlberg, Tirol. Veure el Blog del LWD Tirol.

Agraïm l’aportació de fotos dels nostres observadors col·laboradors habituals, i a l’Eloi Cordomí del Temps de TV3 per l’enllaç de les entrades de pols en suspensió.

Montse Bacardit

2015-11-18T12:28:18+00:00 19/03/2014|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies