Gener primaveral

//Gener primaveral

Gener primaveral

La temporada d’hivern 2019-20 continua amb una tònica lluny de la normalitat i els paràmetres nivo-climàtics mitjans. Si bé l’estació meteorològica automàtica de Comalada ja registra 3 m de neu acumulada en nevades (la mitjana hivernal és de 6 m), les temperatures s’han mantingut positives molts dies i els gruixos de neu actuals són deficitaris.

Evolució del gruix de neu a les estacions de Sasseuva i Bonaigua. Veure gràfiques on-line aquí

Recordem que l’hivern va anticipar-se el mes de novembre, amb fred viu i nevades, acumulant més 1 metre de neu que va causar activitat d’allaus continuada, sobretot lliscaments basals. En canvi, el desembre va retornar la tardor, amb temps majoritàriament estable i temperatures suaus, exceptuant una nevada del nord-oest seguida de dos intensos episodis de sud, incloent la primera entrada de pols del Sahara, en ple mes de desembre!

Les festes de Nadal fins passat Reis van esdevenir-se amb temps esplèndid, condicions estables de mantell de neu i sense registrar allaus. El butlletí va encapçalar-se amb grau de perill 1-Feble fins a 16 dies seguits. El dia de la marmota per a la predicció d’allaus!

A mitjans de gener, dos tàlvegs van portar de latituds polars aire fred i nevades febles, refrescant la superfície i millorant les condicions per esquiar. Però la bona neu d’avui pot esdevenir el problema de demà. Així que la neu pols ràpidament reciclada a facetes a sobre d’una crosta dura va convertir-se en una superfície desfavorable per rebre la tempesta Glòria: la forta llevantada que del 20 al 24 de gener va deixar precipitacions abundants i intenses a tot Catalunya i gruixos de neu nova acumulada de fins a 150 cm al Pirineu Oriental. A l’Aran la borrasca va entrar només al final de l’episodi deixant 50 cm amb vent fort de l’E i S que va formar plaques denses i gruixudes generalitzades en orientacions obagues… precisament damunt les facetes!

Model GFS. Situació sinòptica prevista pel 23 a les 00 UTC. La borrasca Glòria ben definida al sud de Portugal causant de la llevantada.

Aquesta situació va donar lloc a un cicle de plaques naturals extens, amb allaus de fins a mida 3. També va exigir operacions de control d’allaus al domini esquiable de l’estació per anar mitigant el perill dels vessants que s’anaven carregant durant la nevada. Però el dia crític d’aquest episodi va ser divendres 24 de gener, el primer dia de bon temps, en el que un cop atenuada la tempesta, les plaques formades eren molt inestables i la probabilitat de desencadenament accidental elevada. El típic dia de cel blau i grau de perill d’allaus 3-Marcat al butlletí que estadísticament té molts números perquè s’esdevinguin accidents.

Afortunadament, no vam registrar cap accident destacat, però sí un quasi-accident al vessant nord-oest del Tuc de la Cigalera. Dos esquiadors, entrant des de quasi el cim per un indret on el pendent s’atansa els 40º, van desencadenar accidentalment una placa de més de 100 m d’amplada, 50 cm de gruix mitjà de cicatriu i el dipòsit arribant al replà. Una allau que hem estimat que va moure uns 2000 m3 i 600 T de neu, per tant, una generosa mida 2, és a dir, amb potencial per enterrar, ferir o matar una persona. Els dos esquiadors van aconseguir sortir esquiant pel lateral sense arrossegar-se per la caiguda de la placa i tot i haver-hi un avís per allau als Pompièrs no va caldre rescat.

Fotografies de la placa accidental al cap de poc del desencadenament. S’aprecien les traces dels esquiadors a la part superior dreta de la placa.

Vam tenir la sort de trobar-nos a prop de l’indret i accedir a la cicatriu de la placa accidental poc després dels fets. El perfil de neu mostra clarament l’estructura inestable de llibre amb una placa de vent ben cohesionada, una capa feble de facetes i un pla de lliscament favorable per la propagació. Poca estona després, els písters-socorristes de l’estació d’esquí va fer molt bona feina de mitigació del perill provocant el desencadenament artificial amb explosius de dues plaques molt similars als vessants adjacents.

Perfil realitzat a la cicatriu de la placa accidental de la Cigalera el 24/01/2020

Passat l’episodi del Glòria, el final de gener ha destacat per l’arribada de flux humit atlàntic que per un costat va encarregar-se de transformar el mantell de neu a condicions ben primaverals de manera generalitzada, i també a desactivar la capa feble persistent de facetes enterrades en obagues.

El temps suau i estable que portem aquests primers dies de febrer tornen a ser com el dia de la Marmota però els predictors no perdem l’esperança que el flux zonal que està portant mal temps als Alps giri uns graus cap als Pirineus a partir de mitjans de febrer. L’hivern encara està en marxa i per tant hem de continuar seguint el mantell de neu, mantenir la vigilància i els bons hàbits en terreny d’allaus!

Montse Bacardit i l’equip de Lauegi

2020-02-08T14:40:48+00:00 07/02/2020|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies