BALANÇ DE L’ACTIVITAT D’ALLAUS DE LA TEMPESTA

//BALANÇ DE L’ACTIVITAT D’ALLAUS DE LA TEMPESTA

“La vecina se aleja…”

Del 30 de gener al 2 de febrer hem tingut la nevada més important del què portem de temporada fins ara, amb 125 cm de neu acumulada a l’estació de Comalada (2075 m) i gruixos molt superiors a cotes més altes i zones favorables a l’acumulació.

La situación meteorològica que ha causat aquest temporal és una profunda borrasca dominant l’Europa occidental, i l’anticicló de les Açores estratègicament col·locat damunt les illes. Aquestes dues zones de pressions molt diferenciades han creat un passadís molt efectiu d’aire polar i humit que ha xocat bruscament contra els Pirineus, produint nevades molt abundants i intenses amb els registres que us hem reportat.

Tanmateix, la nevada va iniciar-se la matinada del 30 de gener amb vent de sud causant pluja fins a 2000 m. Durant el dia, el vent va girar ràpidament a component NW, fent caure la temperatura i la cota de neu fins al fons de vall. La nevada va ser intensa i continuada afectant a totes les cotes de la Val d’Aran fins la matinada del dilluns 2 de febrer.

Inestabilització del mantell de neu i ascens del perill d’allaus

Com us explicàvem en l’anterior entrada al Blog, el mantell de neu previ a l’episodi era molt dèbil degut al gruix escàs de neu i a la formació de nivells molt febles de cristalls grossos, angulosos i incohesius, especialment en els vessants obacs i protegits. Els vessants a cotes altes i exposats es trobaven superficialment ventats i endurits, mentre que els solans presentàven una crosta de fusió-regel, més o menys gruixuda en funció de la inclinació i la cota, però també amb nivells de neu sucre a la part mitja i basal del mantell.

Reunint aquests factors meteorològics i nivològics en un temporal de neu de pocs dies, intens i abundant, el resultat és el d’una escalada exponencial del perill d’allaus des de divendres el matí fins diumenge migdia, assolint el perill 5- MOLT FORT, el grau més alt de l’Escala de Perill  d’Allaus. Aquest grau de perill no es dóna totes les temporades, i queda reservat per situacions catastròfiques, en què s’esperen nombroses allaus de mida destructiva.

En aquest episodi, quan ja portàvem més de 100 cm de neu nova acumulada, la nevada encara persistia unes hores més i amb reforç notable del vent del NW i N. Molta neu nova freda i lleugera amb vent efectiu per transportar-la equival a la ràpida formació d’acumulacions molt grosses, fràgils i inestables que poden desencadenar-se de forma espontània en qualsevol moment. Diumenge, durant les hores centrals del dia, certament van ser unes hores molt critiques pel què fa a la inestabilitat del mantell i el perill d’allaus.

L’activitat d’allaus

Durant la tempesta les observacions que vam fer van ser molt limitades per la manca de visibilitat, la dificultat d’accedir en terreny d’allaus, i lògicament el propi perill d’allaus. Passada la tempesta i uns dies més en què el temps s’ha mantingut encara inestable, hem pogut recollir observacions de l’activitat d’allaus, tant natural com artificial durant la nevada i just després. L’activitat d’allaus és la informació de primera categoria que permet verificar el perill d’allaus pronosticat. Hem registrat nombroses allaus de mida 3, amb potencial per destruir un vehicle i arbres, i algunes de mida 4, amb capacitat de destruir un camió, un vagó de tren o un bosc. Aquí sota teniu algunes fotos: la majoria són allaus de neu recent, que han causat aeorosols destructius però dipòsits molt dispersos i poc visibles. Just després de la nevada, amb les primeres ullades de sol, els lliscaments (les allaus de fons que impliquen tot el mantell) han agafat protagonisme. Aquestes són allaus més denses amb dipòsits més durs. Finalment també us mostrem fotos d’allaus artificials, són les allaus provocades en les operacions de control d’allaus a les carreteres.

L’estat del mantell passada la tempesta

Si heu anat seguint els butlletins, haureu vist que després del temporal hem passat d’una situació de neu recent i neu ventada, a neu vella, a més dels lliscaments. Doncs a mesura que el gruix de neu nova s’ha anat assentant i compactant, això ha donat lloc a un augment de la tensió de la placa (la neu nova) i per tant, major estrés per la capa feble (la neu sucre). Certament, en les avaluacions de la inestabilitat que hem anat fent, hem obtingut resultats molt positius als tests, wumpfs, esquerdes,etc. Però ja passada més d’una setmana, la reactivitat d’aquestes capes de neu sucre ha anat a menys, així com els indicis d’inestabilitat i l’activitat d’allaus. Això és degut a que la neu sucre s’ha anat “acostumant” a la càrrega de neu que té a damunt, guanyant cohesió, duresa i resistència. A més, la majoria de vessants grans, obacs i protegits, més propicis a mantener-se inestables, ja van purgar-se durant la nevada. Per això, el perill d’allaus ha anat en disminució fins ahir ser el primer dia de grau 2-MODERAT, i amb el problema principal de neu ventada, degut als episodis recents de vent.

Agraïm la col·laboració de la xarxa d’observadors per les informacions i fotos, algunes d’elles publicades en aquesta entrada de Blog.

2015-11-18T12:23:23+00:00 13/02/2015|

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies