Probabilitatat de desencadenament

/Probabilitatat de desencadenament
Probabilitatat de desencadenament 2015-11-05T12:33:49+00:00

La probabilitat de desencadenament és una descripció de com de fàcil resulta trobar-te amb un problema d’allaus en particular. Combina la distribució espacial del problema amb la sensibilitat o facilitat de desencadenament de les allaus. La distribució espacial indica com de probable és que et trobis amb el problema en el terreny (cota i orientació) indicat en el butlletí. La sensibilitat indica com de fàcil és desencadenar les allaus un cop te les trobes, o com de nombrosos s’espera que siguin els desencadenaments naturals.

 

Distribució espacial

Com comentàvem abans, un dels punts a considerar quan establim la probabilitat de desencadenament d’un determinat problema (per exemple, de les plaques de vent) és quina és la seva distribució a les muntanyes. Nosaltres treballem usant aquestes definicions:

Generalitzat: el problema és troba distribuït per tot el terreny indicat, afectant la majoria de terreny d’allaus. Les evidencies d’inestabilitat són a tot arreu i fàcils de trobar.

Específic: La inestabilitat es troba en porcions del terreny, associada amb elements del terreny que es descriuen al text del butlletí. Les evidències d’inestabilitat existeixen, però no són sempre òbvies.

Aïllat: La inestabilitat és puntual i es troba en pocs llocs, de manera molt localitzada. Les evidències d’inestabilitat són escasses i difícils de trobar.

Una consideració és que aquesta distribució és dins del terreny indicat. Un problema pot ser doncs “generalitzat” a “cotes altes N i NE”, o també “aïllat” a “totes les cotes i orientacions” (tot i que això darrer seria una mica estrany, és conceptualment possible)

Distribució en terreny aïllat, en obagues molt altes i dretes.

Terreny específic: obagues favorables a l’acumulació de neu pel vent.

Distribució generalitzada. Tot el terreny d’allaus està afectat.

Sensibilitat

Aquest concepte d’alguna manera reemplaça l’antiga idea de la “sobrecàrrega feble” i “sobrecàrrega forta”, que a la llum de la nova manera d’entendre el desencadenament de les allaus es troba una mica obsoleta.

Resulta molt fàcil d’entendre pel que fa al desencadenament accidental. Les plaques, amb la distribució indicada, com de fàcils de desencadenar resulten? Cauen al sobrecarregar-les en qualsevol punt o necessiten que posis el desencadenant en algun indret molt concret? Quan pensem en sortides naturals, el que reflecteix la sensibilitat és el nombre d’allaus que es produiran.

La manera com tenim per mesurar aquest paràmetre és, sobretot, l’ocurrència d’allaus. En el cas dels desencadenaments accidentals, i sobretot quan la sensibilitat va baixant de “Fràgils” a “Difícils”  i a “Inreactives”, els tests d’estabilitat ens són de gran ajuda.

Sensibilitat: “molt fràgil”. El desencadenament acidental és pràcticament segur.

Sensibilitat: “Fràgil”. La placa és fàcil de desencadenar per sobrecàrrega.

Sensibilitat: “Inreactiva”. La placa no és sensible a la sobrecàrrega d’una persona.

Un exemple pot acabar de servir per il·lustrar l’evolució típica de la probabilitat de desencadenament. Posem per cas una nevada amb vent del nord, que cau (per fer-ho més senzill) sobre un mantell ben encrostat a totes les cotes i orientacions.

–          La distribució de les plaques dependrà de la quantitat de neu i la força del vent. Si el vent és molt fort i la quantitat de neu escassa, segurament les plaques estaran confinades a sotavents ben protegits (terreny aïllat). Si hi ha poc vent i força neu, les plaques només estaran als llocs exposats, prop de colls i carenes (terreny específic). Amb una quantitat de neu significativa i vent moderat a fort, les plaques poden generalitzar-se als sotavents. Les combinacions entre aquests dos paràmetres (vent i neu) són moltes, i més encara si fem entrar al joc la superfície prèvia de la neu.

–          La sensibilitat, típicament, anirà disminuint al llarg dels dies. Mentre es formen, les plaques seran fràgils o molt fràgils, al cap d’un dia o dos s’aniran fent difícils de desencadenar i es tornaran inreactives al cap de menys d’una setmana (sempre que no entrin al joc nivells febles persistents, tipus neu sucre).

Cas 1: nevada abundant amb vent moderat a fort

Sensibilitat+Distribució= PROBABILITAT

Ens falta, finalment, combinar aquests dos paràmetres per obtenir el valor que veureu reflectit al butlletí. La veritat és que això ho fem amb una aproximació no sistemàtica, si no que de manera intuïtiva i basant-nos en la nostra experiència assignem una probabilitat a cada problema després d’haver reflexionat sobre la seva sensibilitat i distribució. Si ho haguéssim de posar en una taula seria una cosa així:

(Nota: aquesta taula és orientativa, ni molt menys definitiva)

Molt alta: esperem nombroses allaus a tot el terreny indicat per les icones, normalment naturals i també accidentals, incloses a distància.

Alta: Creiem que les allaus poden caure de manera natural associades a determinats elements del terreny molt específics, amb facilitat en un determinat tipus de terreny o de manera generalitzada però difícil.

Mitja: les allaus poden caure  accidentalment, però en general no és tant fàcil: calen elements de terreny molt concrets o tocar punts de desencadenament força escassos.

Baixa: només en determinats elements del terreny i amb mala sort es possible desencadenar una allau.

(Nota: quan la sensibilitat és “inreactiva” les allaus ja no surten al butlletí, tot i que nosaltres en mantenim el seguiment)

 

I finalment:

PROBABILITAT DE DESENCADENAMENT+MIDA DE LES ALLAUS = PERILL D’ALLAUS

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies