A vegades dins del mantell de neu es desenvolupen i conserven capes febles formades per cristalls grossos i angulosos, susceptibles de fracturar-se per una sobrecàrrega i causar una allau de placa. Aquestes inestabilitats potencials es poden mantenir setmanes.

 

Tàctica: Sigues conservador en l’elecció del terreny

Durada: dies a setmanes

 

Indicis típics:

  • Capa feble persistent dins del mantell
  • Signes d’alarma (wumpfs)

Distribució típica:

  • Zones amb mantell relativament prim
  • Transicions del terreny (de pla a pendent, carena a coma…)
  • Afloraments de roca, arbres aïllats
  • Molt sovint en vessants obacs

Consells:

  • Els tests d’estabilitat poden ser útils
  • Difícil de reconèixer: l’absència d’allaus no indica absència de perill
  • Pareu especial atenció a la informació del butlletí
PWL
Placa Aubas
Foto: Montse Cuixart

Condicions favorables:

  • Mantell gruix
  • Capes similars entre elles
  • Nivells febles (sovint més tous) situats a més d’1 m de profunditat

Condicions desfavorables:

  • Mantell prim
  • Grans diferències entre capes adjacents, per exemple en duresa i mida de gra
  • Capes febles (sovint toves) situades prop de la superfície (<1 m)

Observacions en el mantell

Avaluar el mantell de neu es torna més important quan no hi ha signes obvis d’alarma, transport de la neu pel vent o acumulacions crítiques de neu recent que ja indiquin perill d’allaus.

  • Test del bastó: Permet la identificació de diferents dureses dins del mantell.
  • Tests d’estabilitat: Permeten la identificació de capes febles i la valoració de la seva resistència.
  • Observació de les capes: les capes febles són sovint toves i de grans grossos.