En aquest inici de temporada, amb poques i petites nevades, un mantell escàs i discontinu, i allà on és més continu, compacte i estable, el què està sent més interessant des del punt de vista de la nivologia, és la superfície de la neu. En els vessants obacs i protegits del vent i la insolació, tot i els més de 15 dies sense noves nevades, a tots ens sorprèn encara trobar neu pols, freda, i seca, i a més, molt divertida d’esquiar!

Els mateixos flocs de neu recent, al cap de pocs dies de caure, es reorganitzen, transformen i evolucionen a cristalls facetats, aquelles formes amb costats angulosos i cares planes que ens recorda al sucre. Aquesta és la neu que anomenem “pols reciclada.”

Però a més a més, en alguns dies concrets, s’han donat les condicions perfectes per la formació de gebre a la superfície de la neu. El gebre també és un cristall de gel, però a diferència dels flocs de neu, no creix del vapor d’aigua present als núvols, si no del vapor d’aigua present prop del terra. Així és com es forma gebre als vidres del cotxe, enganxat a les fulles d’herba, o a sobre qualsevol altra superfície sòlida, com la mateixa neu. D’aquí ve el nom. Creix en condicions de calma, cel serè i humitat, i un cop s’enterra per una nova nevada, pot esdevenir una capa feble persistent, fina i fràgil en el mantell de neu, molt perillosa!

Com es forma?

Una nit calmada, serena – a vegades només unes poques hores –  és suficient per formar una capa fina de gebre a la superfície de la neu. Analitzem-ne els ingredients per separat.

El primer de tots és el cel serè. La neu constantment emet radiació, i amb el cel serè, a les obagues o durant la nit, el balanç energètic és negatiu i la superfície de la neu es refreda. Aleshores l’’aire que està en contacte amb la neu també es refreda i arriba a saturar-se. El vapor d’aigua sobrant es condensa damunt la superfície de la neu, et voilà, ja tenim el gebre en superfície. El gebre és simplement l’equivalent de la rosada a l’hivern.

En latituds àrtiques el sol al cor de l’hivern és tant feble, que el gebre en superfície pot formar-se al llarg de tot el dia. Similarment, també ens passa als Pirineus o als Alps en els mesos al voltant del solstici d’hivern. Especialment en indrets molt obacs on no hi toca el sol en tot el dia, i prop de rierols o altres fonts d’humitat, el gebre que hi creix pot atènyer una mida enorme, d’escala de centímetres!

El segon dels ingredients és la humitat. La humitat, o humitat relativa, és la quantitat de vapor d’aigua que pot contenir l’aire en comparació al total que de fet conté. Podem canviar la humitat relativa afegint o traient aigua (aire humit abans o després d’una tempesta o localment prop de rierols), o bé pujant o baixant la temperatura. El segon mètode és el que proporciona la major part d’humitat per la formació de gebre en superfície. A mesura que l’aire es refreda durant una nit calmada i serena, esdevé més humit i s’acumula al fons de vall.

Finalment el tercer dels ingredients que necessitem és calma. Vent massa fort destruiria els fràgils cristalls de gebre, i no deixa refredar l’aire, perquè es refredi i esdevingui més humit. De fet, vent fluixet de 5 km/h és el millor pel creixement del gebre, doncs permet renovar contínuament la font d’humitat a la superfície de la neu sense destruir el gebre acabat de formar.

En resum, el gebre en superfície es forma amb les següents condicions:

  • Cel serè
  • No radiació directa, o molt feble
  • Vent calmat o fluixet (5 km/h és el millor)
  • Vessant obert exposat al cel serè (arbres o núvols no permeten el refredament de la superfície de la neu)
  • Aire humit

Un cop s’enterra… és la capa feble perfecte!

El gebre enterrat per una nova capa de neu dóna lloc a la capa feble perfecte per causar allaus. És prima, és molt feble, i   notablement persistent. Pot fallar en col·lapse (quan els cristalls de gebre s’han mantingut drets, com columnes, i quan es carreguen en excés, un cau i la resta de columnes col·lapsen catastròficament com un dominó) o també en cisalla (els cristalls de gebre reposen de costat però formen una discontinuïtat com de paper, molt incohesiva).

Tipus de gebre

Això ja és un pèl massa friki per la majoria de mortals, però existeixen diferents tipus de cristalls de gebre que es formen amb diferents combinacions de temperatura i humitat relativa. La persistència i perillositat de cada gebre un cop s’enterra també és diferent!

Tipus de gebre Condicions de formació Consideracions un cop enterrat
Agulles Temperatures molt fredes Menys persistent, no forma capes gruixudes
Plumes Temperatures normals Persistent, però es queda reposat més fàcilment que les cunyes
Cunyes Temperatures normals Molt persistent i es manté dret, vertical

 

Seguiment del gebre de superfície

Si bé el gebre de superfície, un cop enterrat, és la capa feble responsable dels 59% plaques desencadenades accidentalment al Canadà i del 37 % dels casos a Suïssa, tan sols és la causa del 2% de les plaques accidentals als Pirineus Catalans (Bacardit et al, 2016). Això és degut a que a les nostres muntanyes és difícil que es donin tant les condicions de formació del gebre com que aquest arribi a enterrar-se sense haver-se alterat prèviament, per vent, radiació, calor o pluja. A continuació mostrem un dels pocs casos registratats: una placa accidental desencadenada fa pocs anys al Tossau de Mar i el perfil fet inmediatament a la cicatriu de la placa. Fixeu-vos en la fina capa de gebre, responsable del desencadenament de la placa i positiva als tests realitzats.

image00001
20100218_placa_tossau

En aquest inici de temporada 2016-17, els dies anticiclònics i de temps estable, en combinació amb el flux d’aire de llevant més humit, han portat  els ingredients necessaris per la formació de gebre. A dia d’avui, no esperem que ens afecti cap nevada important ni imminent però sí que un reforç de la situació sinòptica de llevant a partir de finals d’aquesta setmana que podria obrir les portes a noves nevades de cara les darreres dues setmanes de l’any.

Els nivòlegs anirem seguint els mapes del temps, però també anirem inspeccionant la superfície de la neu per tenir ben localitzades les àrees amb gebre de superfície. Ja que quan arribin les tant esperades nevades, i els indrets amb gebre i també pols reciclada s’enterrin, l’escenari de mantell estable que tenim avui podria canviar radicalment a un important problema d’allaus.

Text: Centre de Lauegi – Conselh Generau d’Aran

Fotografies: precioses imatges capturades pel nostre col·laborador Nacho Morales

Bibliografia citada al text:
Bacardit et al., 2016. International Snow Science Workshop, Breckenridge, Colorado: HUMAN-TRIGGERED SLAB AVALANCHE PROPERTIES FROM THE CATALAN PYRENEES (Download pdf)

image00001
image00002
image00003
image00005